A la recerca de la satisfacció

A la recerca de la satisfacció. La satisfacció personal està estretament relacionada amb el sentiment de viure una vida valuosa i amb sentit. Ja se sap que això és molt subjectiu i que només cadascú pot jutjar què és el que dona valor a la seva vida, sense que hagi d’anar lligat a la idea d’èxit en sentit estricte.

Per sentir-nos satisfets necessitem saber què és el que dona valor a la nostra vida i atrevir-nos a apostar-hi.

En la meva opinió, no hi ha aspiració més gran que la de viure una vida amb sentit; aquesta és la màxima felicitat, no et sembla? L’únic camí per arribar-hi és atrevir-nos a ser el que som i respondre al que sentim. No és un camí fàcil, no. No ho és perquè les persones no aprenem del no-res. Necessitem referents que ens transmetin recursos i, en aquest sentit, n’anem força escassos.

A aquestes altures del partit, a tots ens ha quedat clar que una vida amb sentit no és precisament un regal; més aviat és un esforç, una decisió i, sobretot, un risc. Però per què hi ha qui assumeix aquest risc i d’altres que no arriben mai a agafar el bou per les banyes?

De tots els impediments que ens dificulten la plena satisfacció, els factors emocionals són determinants.

Per la meva experiència personal i professional, un factor determinant són les emocions: sentir-nos mereixedors del que desitgem, saber gestionar les nostres emocions, haver elaborat les nostres vivències passades, etc. Sovint les idees limitants o irracionals i una autoimatge distorsionada ens fan apuntar tan baix en les nostres aspiracions que fins i tot encertar el blanc ens serveix de ben poc.