Aquí i ara vs. allí i aleshores

Quan en Gestalt defensem la importància de viure en l’aquí i l’ara, ens referim al valor de mantenir una presència conscient de si mateixa. Una presència que flueixi tan lliure com sigui possible dels condicionaments del passat i de la tendència a anticipar el futur.

Les experiències passades enterboleixen la nostra manera d’interpretar el món, condicionen les nostres pors pel futur i ens allunyen dels altres quan els jutgem amb el recel que ens van deixar personatges del passat.

Quan el passat contamina així el nostre filtre, podem dir que vivim en l’aquí i l’ara? O més aviat estem encallats, sense consciència, en el que va passar «allí i aleshores»?

Viure en l’aquí i l’ara és la capacitat de relacionar-nos amb allò que és real. És jutjar els altres pel que diuen i fan, en lloc de fer-ho pel que suposem que diran o faran. És preguntar quan no entenem i demanar quan necessitem, en lloc d’esperar que els altres sàpiguen allò que nosaltres mateixos no som capaços d’expressar. Viure en el present és deixar un espai buit per conèixer allò que té d’únic cada situació, en lloc d’etiquetar-la sota categories conegudes.

Quan en teràpia tornem sobre el nostre passat no ho fem per lamentar-nos ni per buscar culpables. Ho fem per deixar de recrear inconscientment en els nostres fills, en cada nova parella o circumstància, les situacions inacabades que arrosseguem.

Tornar sobre el nostre passat és l’única manera d’alliberar-nos-en.

Per deixar anar el passat cal comprendre, expressar i processar les emocions que un dia vam escombrar sota la catifa i replantejar-nos decisions que condicionen negativament el nostre funcionament actual. Només així podem deixar anar el que va passar «allí i aleshores» i relacionar-nos amb l’experiència única i irrepetible de «l’aquí i l’ara».