Autorealitz…què?

Quan vaig començar en el desenvolupament personal, el terme autorealització em semblava poc més que aquella paraula estranya que un tal Maslow feia servir per descriure un estat tan llunyà per a mi com el Nirvana. Amb el temps aquest concepte abstracte ha anat prenent forma i avui no li trobo sentit a emprendre un procés personal si no és per obrir-nos al que Som i travessar els obstacles que ens separen de la vida que volem.

Allò que ens agradaria assolir, el nostre projecte creïble i realitzable, és el millor full de ruta per conduir-nos per la vida.

Sovint el que ens separa del nostre projecte vital no és la realitat, sinó les nostres creences limitants, les pors apreses i, és clar, la manca d’escolta dels nostres propis desitjos. Construir la vida que volem no ve amb certificat de garantia. C. Naranjo diu: “Ocupa’t del regne del cor, i la resta et vindrà per afegiment”. A mi, personalment, encara em tremolen les cames a cada pas que faig. Però de tots els riscos que té la vida, n’hi ha un que no estic disposada a assumir: el de veure arribar la mort sense haver-ho donat tot pel meu projecte vital.

No ens han educat per sostenir-nos en el territori de la incertesa, però sí per a la seguretat d’allò conegut, cosa que no està gens exempta de riscos.

La vida és un regal perquè ens ve donada, però l’AUTOREALITZACIÓ és un triomf personal, una conquesta diària feta d’eleccions grans o petites, però sempre conscients i amb direcció.

Et deixo tres preguntes i l’enllaç d’un vídeo

– Què és per a tu una vida amb sentit; què vols i què no vols per a la teva vida?
– Quins passos has de fer per començar?
– Quines creences, quines pors i quines obligacions t’impedeixen fer-ho?

El sentit de la vida, segons Claudio Naranjo;                  https://youtu.be/uEPrS4VBJcc