D’actors i Autors

Vivim la nostra vida assetjats per una veu en off que valida o invalida cadascun dels nostres impulsos, pensaments i emocions: “ja tornes a queixar-te”, “mira que n’arribes a ser”, “Que bé que has quedat”…i així tot el dia, com el soroll d’un motor que no descobreixes fins que s’atura.

M’agradaria dir d’aquesta veu que és la d’un assessor fidel que ens ajuda a valorar situacions, però anomenar-la així seria poc menys que un eufemisme, ja que el que sol ser en realitat és la veu d’un jutge implacable que ens té coaccionats i controlats gairebé tot el dia i ens converteix en titelles dels seus manaments i creences. Un personatget que ha pres un poder que no li correspon i ha usurpat el lloc de l’AUTOR, que és un mateix amb els seus interessos, defectes i virtuts, capacitats i limitacions, totes legítimes i respectables.

Des del meu punt de vista, un tram important del camí de creixement és convertir el jutge en assessor i l’actor en autor, i en dic actor perquè, al capdavall, si no som el que som, si som una cosa diferent perquè el que «és» no ens agrada, només ens queda ser un personatge interpretat, per un actor brillant en el millor dels casos, però sempre impostat.