La importància del cos en psicoteràpia

Si el meu interlocutor té una mica d’interès per la psicoteràpia, sol fer-li gràcia quan li dic que soc terapeuta psicocorporal. Molta gent ja està familiaritzada amb la idea que la nostra manera de pensar afecta el nostre cos; tanmateix, aquest és un plantejament inexacte que sovint intento aclarir.

Segons la meva visió, cos i ment no s’afecten ni s’influeixen mútuament, sinó que tots dos són dues dimensions d’una sola i única entitat: un mateix.

La nostra manera de pensar, de sentir i d’entendre el món es tradueix en actituds que tenen una dimensió psíquica o mental i una altra de somàtica o corporal. La rigidesa de caràcter, per exemple, es tradueix en rigidesa corporal. Quan dubto amb la ment, dubto també amb les fibres musculars. Quan estimo, quan necessito, quan rebo…tot l’organisme està implicat en aquesta vivència que experimento en mi.

El cos no és el “vehicle” que ens conté: el cos soc JO. El significat que tenen per a nosaltres les coses que passen se’ns revela en el cos en forma de sensacions. També a través d’ell actuem en el món, donant expressió al que som.

Però què passa quan el que sentim ens produeix malestar? O quan el que som pot ser mal rebut? Aleshores comencem a rebutjar parts de nosaltres i a fer-nos talls i bloquejos a les zones del cos implicades. La contenció de l’enuig va acompanyada de tensió en els òrgans per on circula la càrrega energètica pròpia d’aquesta emoció i en les seves vies d’expressió, com la mandíbula o els punys. També podem endurir el diafragma i tallar la respiració per no sentir el malestar d’un rebuig.

Mitjançant la teràpia psicocorporal intentem restablir aquesta unitat que nosaltres mateixos dividim per evitar sentir el malestar o per interrompre els nostres impulsos.

Treballar amb el cos en psicoteràpia significa, primer, prendre consciència de COM el fem servir per bloquejar emocions, expressions i vivències internes i, segon, fer intervencions manuals per desfer aquests bloquejos.

Aquest treball facilita que la circulació energètica s’obri pas de nou per les fibres musculars, cosa que permet que aflorin sensacions bloquejades i que així tinguem més consciència del que realment sentim per poder-ne tenir cura. D’altra banda, afloren a la memòria els conflictes que van provocar aquestes tensions, sovint conflictes d’infància, cosa que permet treballar l’origen dels nostres problemes actuals.

Anar desfent els nusos que ens vam fer per mantenir un cert equilibri amb nosaltres mateixos i amb l’entorn ens porta, a poc a poc, a sentir allò que, per incòmode, intentem suprimir. La fragilitat, la dependència, la por són sensacions que no ens permeten funcionar en el món com sembla que “els altres” sí que fan. Ja des de la infància vam haver de triar, de manera inconscient, entre funcionar o ser sencers i sentir en plenitud. Vam triar el primer. Vam eliminar sensacions limitants amb talls i bloquejos, però a l’elevat preu de desconnectar-nos de nosaltres mateixos.

Treballar amb el cos en psicoteràpia té com a objectiu que cos i ment tornin a treballar junts pel nostre benestar. Perquè l’única manera de ser feliços és respondre al que realment som i necessitem. I els mateixos nusos que un dia vam fer per seguir endavant avui ens impedeixen sentir satisfacció.