La insatisfacció de José María
En José María va començar teràpia per un sentiment d’insatisfacció general que no sabia a què atribuir. Inicialment vam centrar el treball en la seva demanda. A les sessions s’entregava a les propostes amb disposició i honestedat; tanmateix, a mesura que avançàvem en el seu procés vaig anar percebent la seva dificultat per obrir-se al vincle propi de la relació terapèutica.
Vaig compartir amb ell la meva sensació i, tot i que inicialment no la va identificar, a poc a poc es va anar adonant de com de tancat estava a les persones i de com s’hi relacionava des de l’utilitarisme.
Quan en J.M va anar prenent consciència de la seva dinàmica – allò que feia – vam poder començar a explorar-ne l’origen – per què ho feia -. Aquestes són les seves paraules:
La meva família va donar suport i va respectar les meves decisions des que era petit. Sempre vaig tenir el seu suport logístic, però no recordo haver sentit la seva presència i la seva escolta en moments en què les necessitava profundament. Quan vaig decidir muntar la meva pròpia empresa, per exemple, el meu pare em va encoratjar i em va ajudar econòmicament però, tot i que ho vaig intentar, mai no vaig poder compartir amb ell les meves pors i les meves inseguretats profundes. La meva relació amb ells sempre va ser així: mai no em va faltar res de pràctic i això és l’únic que he après a esperar de les persones».
A mesura que aprofundíem en aquest tema ens vam adonar de com la seva apatia i la seva insatisfacció s’atenuaven quan s’obria a la capacitat de sentir les persones d’una altra manera.
Sé que pot sonar estrany, però el que em passa no és que la gent no m’importi, sinó que no sabia que la relació amb els altres em podia donar alguna cosa més enllà de les coses pràctiques quotidianes. Una cosa que estic descobrint que em torna a la vida i a la qual vull aprendre a obrir-me i rebre».
Actualment el treball amb en J.M continua. La seva presa de consciència sobre la seva dinàmica de funcionament ha estat fonamental en el rumb del nostre treball, perquè el canvi interior només pot passar en contacte amb el que ens passa.
