Origen de l’artteràpia

Les propietats terapèutiques de l’art s’han utilitzat en totes les cultures de manera intuïtiva per donar significat a experiències, expressar anhels, canalitzar pors i elaborar vivències. Des de la màgia simpàtica, present en l’art rupestre, fins als ritus de pas, fúnebres o d’unió, l’art i la simbolització han servit per honorar, pair i elaborar canvis en la vida de les persones de tots els temps. Ara bé, l’artteràpia com a professió, tal com l’entenem avui, té el seu origen en el món anglosaxó a finals del segle XIX de la mà d’artistes, pedagogs i psicoterapeutes.
Van ser tres els factors principals que van propiciar l’aparició i el ple desenvolupament de l’artteràpia com a disciplina professional:

* L’AUGE DE LA PSICOANÀLISI: Les teories de Freud van donar un nou valor a allò oníric, simbòlic i intuïtiu. L’exploració i la representació del món intern van començar a considerar-se una fita artística respectable.

* LES AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES: L’Expressionisme i el Surrealisme van ser especialment influents en el sorgiment de l’artteràpia. El 1916 André Breton, precursor del surrealisme, va conèixer les teories psicoanalítiques i se’n va nodrir. El surrealisme proposa traslladar a l’art les imatges de l’inconscient i dels somnis per mitjà d’una associació mental lliure de la censura del conscient. L’expressionisme és un moviment sorgit a Alemanya a principis del s. XX, de caràcter expressiu i emocional. Oposat a l’impressionisme, l’expressionisme plasma el desig de donar a l’espectador una visió dels sentiments de l’artista.

* LA SEGONA GUERRA MUNDIAL: Molts artistes i psicoanalistes es van veure obligats a emigrar a Anglaterra i als EUA. Allà van aparèixer els primers professionals que van utilitzar l’art com a eina terapèutica. A Anglaterra, i amb l’objectiu que els soldats tornessin al front com més aviat millor, es van potenciar les teràpies a través de l’art en els serveis d’assistència psicològica creats als hospitals on es recuperaven els soldats ferits.

Alguns dels noms més destacats en l’origen d’aquesta disciplina són: Adrian Hill – el primer a encunyar el terme artteràpia-, Edith Kramer, Lydiatt, Marion Milner o Margaret Nuremberg.