Som el que aprenem

He vist moltíssimes vegades el vídeo amb què encapçalo aquest article: children see children do, i ni una sola vegada m’ha deixat indiferent. Són tantes les preguntes que em sorgeixen, les reflexions que m’assalten… No en va soc terapeuta. El desenvolupament humà em fascina, i la comprensió que les persones ens construïm de la mà de les nostres experiències – des de la vida intrauterina fins a l’últim alè – dona cos al meu fer terapèutic.

Per a Fritz Perls – fundador de la teràpia Gestalt – la teràpia era més una qüestió d’educació que una qüestió mèdica. Des que vaig començar a tenir pacients he anat comprenent i compartint cada vegada més la seva visió, i m’he adonat de fins a quin punt la majoria de les nostres dificultats psicoemocionals no són “defectes de fàbrica”, sinó d’aprenentatge.

Aprenem al llarg de TOTA la vida i, si tenim sort, bon criteri i constància, podem desconstruir aquesta mena de ferides, missatges i actituds que ens allunyen del que hi ha de més genuí en nosaltres.

No som el que Som en potència – almenys en aquesta cultura limitant que tenim – sinó el que hem après a ser. La manera com ens relacionem amb la nostra fragilitat i innocència; la manera com tractem els altres; en tota la nostra dinàmica de funcionament amb el món i de relació amb nosaltres mateixos, el pes del que hem après és determinant, però no definitiu. Per sort, l’aprenentatge no s’acaba amb la infància, i les noves experiències i els nous referents ens ofereixen cada dia la possibilitat de canviar i créixer.

Fritz Perls