Salta al contingut

Testimonis

Saber qui soc


“Quan vaig conèixer la Judit jo tenia 50 anys, venia d'una vida d'autodestrucció i de molt dolor. Una terapeuta d'un centre de desintoxicació em va enviar a veure-la perquè em va veure molt perdut. Què necessitava jo, a part de mantenir-me net? La vaig anar a veure i, sense entendre gaire el que em deia, vaig confiar en ella; em va fer sentir segur, una cosa molt difícil en aquella època. En les primeres sessions em vaig adonar que no sabia qui era jo: sabia el que havia fet i el que no, però quina mena d'ésser humà era jo? No tenia respostes. A partir d'aquí vam iniciar un camí que va durar sis anys; vaig tenir molts alts i baixos, em van passar coses dures, però mai no em vaig sentir abandonat i mai no em vaig sentir jutjat. Ella va crear un espai de seguretat per a mi on em va tractar amb respecte i afecte. En aquest camí que vam fer junts, vam mirar el meu passat, vaig parlar dels meus difunts i em vaig despullar emocionalment com no ho havia fet mai, vaig poder sentir l'alliberament del sentiment de culpa i, sobretot, em vaig poder ADONAR del perquè de moltes coses de la meva vida. Estic a punt de fer 60 anys i avui puc portar una vida laboral i sentimental raonablement feliç i, sobretot, sé qui soc. Què més es pot dir? GRÀCIES, JUDIT.”

Xavi Guerrero

Suport sense judici


“El primer que em sorgeix de la meva experiència en el treball terapèutic amb la Judit és un profund agraïment per la seva qualitat humana i professional. Un agraïment que ve de buscar en diferents espais terapèutics i no trobar la sensibilitat necessària per tractar temes tan complexos i íntims per a mi.
En l'espai amb la Judit he sentit la trobada de tu a tu. Sempre compresa i respectada, mai jutjada. Una cosa d'un valor vital per al meu procés.
Com a professional, no es col·loca en un lloc de saber més que jo, sinó en el d'un ésser humà compromès amb mi i amb un recorregut personal que li fa saber com acompanyar-me per poder estar amb el que sento. No es tracta de saber, sinó de sentir. En aquest sentir hi ha el saber, que sempre és meu, mai extern.
En aquesta mirada de respecte i afecte que rebo de la Judit, he pogut estar més amb allò autèntic del que sento. Un gran alleujament per a mi poder sentir tristesa si és el cas, ràbia, enuig, confusió... sense escapar-me'n.
Em sento agraïda pel seu acompanyament en la meva vida i en el meu procés terapèutic.”

Encarna Serrano

Acomiadar-se


“Vaig començar teràpia amb la Judit recomanat per un amic perquè havien passat dos anys de la mort de la meva dona i no ho superava. Vam parlar de moltes coses; de la seva vida, de la seva mort, de la meva vida sol… però el que més em va ajudar va ser poder dir tot el que no li havia pogut dir a ella per acomiadar-me i que se m'havia quedat a dins perquè no havia sabut com dir-l'hi mentre estava malalta. Em vaig sentir molt trist en fer-ho, però després d'això hi va haver un gran canvi en mi. No sabia que era això el que em tenia tan encallat. Ara continuo en teràpia, però per millorar com a persona, i m'ajuda molt a veure coses que em passen i em fan reaccionar i jo ni me n'adono.”

Javi D.