Tornant a la normalitat
Tornant a la normalitat. En els darrers anys es parla molt de la síndrome postvacacional, a la qual s’atribueixen el desànim, les dificultats per dormir, la tristesa o l’apatia.
Si bé aquests dies trobarem multitud d’articles amb recomanacions per fer més suportable la tornada a la rutina, del que m’agradaria parlar en aquest article és del que fem amb aquest malestar que ens sobrevé precisament quan tornem a la nostra normalitat.
Els qui heu llegit el meu manual de gestió emocional* sabreu que defenso el valor de les emocions com la guia que ens alerta de les nostres necessitats. La inquietud, la tristesa, l’enuig, l’apatia…tot el que sentim ens informa de què ens passa, què necessitem i què ens importa. Sense les emocions no podríem prendre decisions encertades per construir la vida que volem viure. La majoria de les vegades, però, ens conformem amb matar el missatger. Ens conformem amb deixar de sentir el malestar sense canviar res.
La tornada de les vacances ens posa cara a cara amb la vida que nosaltres mateixos ens hem construït. Si bé és cert que la mandra de tornar a matinar o la tristesa de deixar enrere llocs i experiències agradables entren dins del que és normal, quan el primer dia de feina ens cau com una maça, quan vivim la tornada a la normalitat com un sense sentit o la nostra vida diària, tal com és, no ens satisfà, no és el moment de plantejar-se un canvi?
La vida és un regal que ens ve donat, però una vida amb sentit és un triomf diari, una conquesta que requereix descobrir què és el que fa que la vida sigui valuosa per a nosaltres i anar-hi.
Davant del malestar i la insatisfacció postvacacional podem esperar uns quants dies o setmanes fins que tornem a anestesiar-nos davant dels alts nivells d’estrès, de l’absència de vocació, de la renúncia a les nostres passions i al desenvolupament de les potencialitats sota els quals, en alguns casos, hem acceptat viure. O també podem aprofitar aquest malestar per valorar què ens serveix de la nostra vida i què volem canviar.
Reconstruir els aspectes que no ens agraden és un procés que pot durar mesos i anys. De vegades ho podem fer sols i d’altres necessitem ajuda per emprendre’l. És indiscutible que no sempre és un camí fàcil, però val molt la pena que els nostres modestos passos avancin per la vida orientats cap a aquesta noble direcció.
