Veig, sento, imagino… l’Adonar-se’n segons la Gestalt

Fritz Perls deia que la teràpia era més una qüestió educativa que de l’àmbit mèdic, i amb això volia dir que el pacient no era un suposat «malalt» a qui calia «curar», sinó algú que necessita (re)aprendre maneres saludables de respondre a les seves pròpies necessitats.

Si alguna cosa caracteritza les nostres neurosis quotidianes és la seva capacitat de distorsionar la realitat a la llum de les nostres pors i dels nostres conflictes no resolts, així com la multitud de mecanismes amb què nosaltres mateixos boicotegem la satisfacció de les nostres necessitats.

Per a la Gestalt, ampliar la consciència del que passa al nostre interior i condiciona les nostres respostes és una eina clau perquè la nostra manera d’actuar ens permeti construir una vida que ens faci feliços.

Les interpretacions, les explicacions magistrals o els consells i les recomanacions poden ser útils quan comparteixes dubtes amb un amic, però en l’àmbit d’un procés terapèutic el treball amb la consciència requereix aprendre a identificar i diferenciar els 3 aspectes de la nostra experiència interna:

1-. El que percebem, o Adonar-se’n extern; Són els fets objectius que ens arriben a través dels sentits i que són la base per orientar-nos en el món. Podríem pensar que és molt senzill percebre els fets tal com són; tanmateix, la nostra percepció està totalment tenyida de les nostres mancances, pors o desitjos, que la condicionen. No rebem els fenòmens purs a través dels sentits, sinó distorsionats pel nostre filtre particular. Només treballant aquestes mancances i pors podem netejar la nostra percepció.

2-. El que sentim, o Adonar-se’n intern; Tot el que percebem desperta alguna cosa en nosaltres, i això parla del significat subjectiu que aquell fet té per a nosaltres. Una part important del treball en psicoteràpia es basa en aprendre a diferenciar el que percebem del que sentim. Aprendre a identificar aquest impacte com una cosa pròpia, una cosa que parla dels nostres desitjos i necessitats, però sense atribuir a l’ambient la responsabilitat del que sentim.

3-.El que imaginem i suposem, o Adonar-se’n intermedi; La nostra ment no només percep, també interpreta, suposa, compara… Suposar, opinar, interpretar o imaginar són capacitats humanes d’una utilitat enorme. Un problema freqüent, font de conflictes entre les persones, és donar per certes idees que només són una possibilitat sense haver-les contrastat abans amb la realitat. L’antídot pel qual aposta la Gestalt, a més de la mateixa consciència, és aprendre a comunicar-nos d’una manera veraç i no violenta per poder contrastar i aclarir amb els altres què és real i què són idees preconcebudes que distorsionen les nostres relacions.